El final

Tot s'acaba.. Sempre creient en la seva eternitat, fins que arriba el final.
Tantes oportunitats, tantes hores viscudes, tants t'estimos, tantes promeses.. tota la confiança, tota la complicitat, tot el desig. S'acaba. Arriba el moment en que ho sents a dins, en que sents que realment s'ha acabat per sempre tot i no voler-t'ho creure. Però sí, encara que no t'ho creguis, té un final. I és tant dolorós que t'esquerda el cor en mil bocins. El dolor se t'aferra a l'ànima, té l'intenció d'arrencar-te-la.. i ho fa. Arrassa amb la meitat del teu món. Marxen els somnis, les il.lusions i esperances. Una part de tu mor en aquell precís instant. El final. Paraula que no haguéssis imaginat mai però que s'ha anat construïnt a base d'oportunitats fallides...

Ho intentes. Segueixes. Tornes a fallar. Tornes a patir, i la roda va girant, i girant.. fins que tornes a fallar i ja no hi ha una següent  oportunitat. S'acaba. S'ha acabat.

És tant dur.. estàs morint en vida. Hi ha persones que calen fons i que costarà molt oblidar-les. Ja formen part de tu, ja les estimes.. però també ets conscient de que en aquesta vida, ningú és imprescindible.

Et poses una meta, un repte. Poc a poc t'aniràs aixecant i lluitant per continuar endavant. Faràs com si no hagués passat res, evitaràs plorar, evitaràs pensar.. i cada dia anirà a menys, fins que arribi el mes o any que hagis fet net del tot. La vida mateixa t'obligarà a esborrar qualsevol sentiment que quedi.
El final, dolorosa paraula. Però existeix, i no en podem defugir.

CAURE, AIXECAR-SE I LLUITAR. Ara toca això... fins el final.