El meu petit planeta de somnis: Poema del renunciamiento.

Quadern d'estiu

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me'n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s'enderroca. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir i tocar i escriure i créixer fins a l'altura màgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes d'aquest cos feixuguíssim que no em serva. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la. Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir món i estimar les donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar, colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Viuré, bò i mort, només en la mirada. .

Miquel Martí i Pol.

jueves, 21 de noviembre de 2013

Poema del renunciamiento.

No hay comentarios:

Quadern d'estiu

Arxius

Jo voldria ésser poeta

Distància

Messi

Amb mi qui vulgui, contra meu qui pugui

La millor paraula d'amor és el silenci d'una mirada

Algunes persones son com els cigarros.. primer s'encenen, després es fan fum.

Segueix-me

Els teus somnis...

Visites fins al dia d'avui