Passar full

Fa un moment estava llegint un escrit ( o sèrie de consells ) en castellà. Copio un tros: ¿Terminó tu trabajo?, ¿Se acabó tu relación?, ¿Ya no vives más en esa casa?, ¿Debes irte de viaje?, ¿La amistad se acabó? Puedes pasarte mucho tiempo de tu presente "revolcándote" en los por qué, en devolver el cassette y tratar de entender por qué sucedió tal o cual hecho. El desgaste va a ser infinito, porque en la vida, tú, yo, tu amigo, tus hijos, tus hermanos, todos y todas estamos encaminados hacia ir cerrando capítulos, ir dando vuelta a la hoja, a terminar con etapas, o con momentos de la vida y seguir adelante. No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos por qué. Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltarlo, hay que desprenderse. No podemos ser niños eternos, ni adolescentes tardíos, ni empleados de empresas inexistentes, ni tener vínculos con quien no quiere estar vinculado a nosotros. ¡Los hechos pasan y hay que dejarlos ir! Por eso, a veces es tan importante destruir recuerdos, regalar presentes, cambiar de casa, romper papeles, tirar documentos, y vender o regalar libros. Los cambios externos pueden simbolizar procesos interiores de superación. Dejar ir, soltar, desprenderse. En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar. Hay que dejar ir, hay que dar vuelta a la hoja, hay que vivir sólo lo que tenemos en el presente… El pasado ya pasó. Té raó, té tota la raó del món, però crec que fa falta aplicar-ho a la vida quotidiana. A l'hora de la veritat és molt però que molt difícil seguir tants bons consells i posar-los en marxa quan estàs tant dolgut/a després d'una ruptura o de tancar qualsevol tipus de porta. Em permetreu que dubti de la frase feta " el temps ho cura tot" . El temps no ho cura tot, ni té perquè fer-ho. De vegades, les coses que es graven a les entranyes es graven per sempre. Les cicatrius mai curen del tot, i hi ha ferides que son inguaribles. Potser a uns els hi costarà més que a d'altres, però hi han coses que no s'obliden per molt de temps que passi, i morirem amb elles. Però sí, intentarem seguir part d'aquests consells al peu de la lletra...i intentarem pasar full, intentarem seguir endavant. ¡Què cony! És tant difícil!!! Segurament això ho ha escrit algú que és feliç i que tot li marxa sobre rodes. Des d'aquest punt de vista tot és més fàcil, és clar! Ningú es pot posar a la pell del qui pateix.. només qui pateix. Jo segueixo lluitant contra els meus pensaments cada dia del món, i costa... i no hi trobo sortida. Un dia puc estar més distreta, més passota.. però no hi ha dia del món que no pensi en la ruptura, que no pensi amb aquesta persona, que no em vinguin ganes de buscar-la. És cosa meva i del temps fer que això canvïi. Jo no puc controlar el meu cor, que passi el temps i tot es veurà... però ho aconseguiré, n'estic gairebé segura. I dic gairebé, però sense saber-ho amb certesa. Si pel que fós no ho aconseguís, ho arrosegaré tota la meva vida sense poder fer-hi res.