La vida et dóna molts pals...

De vegades em pregunto de què serveix ser una bona persona. De veritat. Certament m'ho pregunto.

Fas el bé, sembres el bé, tens bons actes amb la gent.. i només reculls merda, decepcions, desenganys.

Els que més bé em volen, sempre m'han aconsellat que no esperi mai res de ningú, serà que no m'ho han dit vegades!! I jo "erre que erre", ensopegant una i altra vegada amb la mateixa pedra.

Avui em sento tant trista, tant decepcionada! Tard, però poc a poc estic obrint els ulls i vaig veient com és la gent. Entre hipòcrites, aprofitats, els mals amics, els que et decepcionen, els desagraïts, els que et ténen enveja, els que t'enganyen... La maldat de la gent no té límits.

La meva hipersensibilitat no em permet ser freda o canviar de la manera en que voldria fer-ho, i ho he provat moltes vegades. No puc ser freda, no puc ser com no sóc. Impossible. El que sí que puc aplicar a la meva vida ara mateix és la desconfiança. Estic creant una cuirassa, perquè ja no me'n fio de ningú. La gent comença a significar dolor.

Tan se val que siguis un fill de puta, tan se val que siguis bona persona.. Quan estàs destinat a rebre pals i més pals, tant li fa el que siguis.. les decepcions i els desenganys estaran a l'ordre del dia. Per tant què he de fer? M'he de convertir en una filla de puta? Què cony he de fer? En poques setmanes ja porto alguns pals grossos, ja hauria d'obrir els ulls definitivament, hauria de veure i assumir que les paraules se les emporta el vent, que creus que hi ha gent que t'obre el seu cor, gent amb la que creus que hi podràs comptar sempre i després te n'adones que no, que tot ha sigut una gran mentida. I fa un mal que ningú es pot imaginar. Molt, molt mal. Un dolor immens a dins que has de dissimular de la manera més cruel, somrient de portes enfora fent veure que tot està bé.

Mentrestant, l'egocentrisme de la gent, mirant-se el melic. Tothom a la seva bola, tothom preocupat per ells mateixos, sense gota de pensament envers els demés. És repugnant, ningú et valora, ningú valora ni agraeix res. He d'aprendre a no esperar res, cap tipus de detall per part de ningú, i sobretot a estimar-me molt més.. He de veure el que valc, que tinc moltes coses bones per les que hauria d'estimar-me moltíssim. Només així podré ser lliure de veritat.......