Et perdo, i poc a poc t'escapes del meu abast de la manera més cruel i esfereïdora. Et perdo, i poc a poc se'n van els bons i els mals moments..els somriures i les llàgrimes. Et perdo, i sento com el cor se'm gela, l'ànima s'inquieta i tot es torna fosc i confús. Et perdo, i ja no sé si la lluita val la pena..
Et perdo, i amb la pèrdua se'n va la complicitat, la teva alegria i tot el que ens ha unit durant anys.
Te'n vas, però ho fas poc a poc, sense que gairebé me n'adoni de les teves passes que s'allunyen del meu ésser ferit i incrèdul. Te'n vas i tanques la porta suau. Gairerbé vas fer més soroll quan vas entrar. Te'n vas i tanques la porta, i el seu soroll em retruca al cor. Te'n vas i et perdo....
1 comentario:
És tan trist com bonic i sincer.
Mireia
Publicar un comentario