Sé que és quelcom que no m'hauria de preocupar, però la operació m'espanta.
El dolor m'espanta, com el sentir-me impossibilitada, inútil... He perdut la feina que tenia prevista per l'estiu per culpa de la lenta recuperació a la que em sometré. Sento que apart de la feina, he perdut l'alegria i el benestar que m'envoltava últimament. Costa sortir del pou i remontar, per tornar-te a esfonsar de nou. Et tornes a sentir trista, però sobretot sola. Vaig descobrint coses a mida que em faig gran, coses de la meva vida les quals no sabia o bé les he ignorat. La meva vida no és res més que pedres i més pedres que entrebanquen i fan difícil el camí a la felicitat....
1 comentario:
Anims Martona! L'operació anirà bé i la feina de l'estiu no t'hauria de preocupar gens ni mica.Vull veure la Marta de sempre ben aviat, aquesta d'ara no m'agrada gens ni mica, haha.
Un petonàs!!
Publicar un comentario