Sempre m'ha agradat el Nadal. Suposo que dec ser de les poques persones que troba tristes, aquestes dates. Hi han coses que no m'emocionen, com és el cas del Carnaval.. Però el Nadal sí, sempre m'ha agradat. Aquest any, ni l'esperava ni tinc ganes de celebrar-lo ni res de res. Deu ser l'únic any al que no m'hi he aferrat amb força, amb ganes i il·lusió. Serà la crisi? Serà la falta de feina? Serà la manca de felicitat?
És un dels anys més tristos i que em sento més sola. Aquest any no hem pogut passar aquestes festes a Sant Feliu, però tampoc ho enyoro. La meitat de la gent no hi és, una quarta part fa la seva, i l'altre quarta part restant ha canviat de tal manera que ja ni es dignen a felicitar-te en unes dates tant assenyalades. Jo tampoc ho faré. L'orgull m'ho prohibeix.
Quina pena haver arribat a aquest extrem. Quina pena acabar un any i començar-ne un de nou amb el peu esquerre, i amb poques espectatives pel que fa al treball i a la salut. Perquè cada any que comença ha de ser una merda? Perquè les coses no poden anar bé? Perquè no veig un futur positiu i alegre?
Crec que tinc la resposta: Perquè la persona que és infeliç ho és, ho ha sigut i sempre ho serà. És el destí.
Bon Nadal als que pugueu gaudir-ho en plenitud.
Un petó i una abraçada,
Marta
2 comentarios:
Sento molt que no comencis l'any amb optimisme, només vull fer-te saber que aqui em tens per el que faci falta i que encara que ara tot et sembli una merda només tu pots fer que això canviï i creu-me, ho pots fer. Bon Nadal i feliç any nou malgrat tot.
Ostres, com mola, Marc. T'has posat el mote que et vaig posar jo!!!!! Una abraçada ben forta. Fa molts anys que ens coneixem i saps que sempre em tindràs pel que necessitis, encara que sé que has assolit la felicitat absoluta. Un petonàs i mil gràcies pel comentari!!!
Publicar un comentario