Tot segueix igual, o de mal en pitjor

Catastrofista? No,intento ser el més sincera que puc. No estem passant una bona època, això és més que evident. La pregunta és: Hi ha hagut mai una "bona època"? "Què collons és una bona època"? Ni tan sols puc contestar. Sembla que el món gira i gira en contra meu, que res pot sortir mitjanament bé. Davant de la gent intento fer el cor fort. Sempre s'ha d'estar bé, quins pebrots.

Potser que deixi ja de fer el paperet i de fer el que em vingui de gust i de no fer el que no em vingui de gust. Estic farta de que la gent em jutgi sense tenir puta idea pel que estic passant. Estic farta de que la gent em digui el que he de fer. És molt fàcil dir les coses o aconsellar a algú que ho està passant malament quan un és feliç, però les paraules se les endú el vent. Vaig a la meva, faig el que vull, no faig cas de res i ja em costa molt confiar en algú.

Sembla que últimament tothom es posi d'acord en tractar-me com si fos una nena petita: No facis això, no facis allò... Tot el que faig és esbroncable? Fins i tot la metgessa m'ha esbroncat. Si passo de la meva pròpia salut és cosa meva, no seva. Acabaré no anant-hi i llestos. És indignant tornar-te a sentir criatura.

Tot i així hi ha una cosa pitjor que m'ha passat aquests darrers dies. Adonar-me que no puc comptar ni amb els que tinc al costat. No faré cap reflexió al respecte.