Maleït el dia que vaig creure en la nostra amistat pensant-me que eres un " Qui sap què " caigut del cel que m'ajudaria a sobreviure aqui.
Em sento decepcionada pel temps perdut, pels bons moments que no han sigut i que m'has fet creure.
Utilitzes a tothom que trobes pel camí, i ho fas sutilment, amb el teu posat de no haver trencat mai un plat. Als altres els enganyaràs, però a mi ja no em donaràs més gat per llebre.
3 comentarios:
Saps que els moments que hem viscut no han estat mentida, ni les trucades, ni la diada a Reus ni els xats o els unos. Potser els nostres cors s'acosten en la distància. És molt estrany. Així ho sento.
Mireia
Mireia, aquest escrit va per una noia que viu a la Vilella, que durant un temps vaig pensar que era amiga. No sé que t'ha fet creure que ets tu! La seva inicial és L,no vull posar noms per si mai, aquest blog el veu algú més... Em sap greu si has pensat que aquesta persona podries ésser tu.
Com que fa tant que no xerram i no contestaves les trucades ni els missatges vaig pensar que t'havies enfadat perquè el cap de setmana no va sortir com volíem. Em sap greu tant el desentès com que hagis trencat amb aquesta al·lota.
Em sentia tant malament que fins vaig escriure una carta a la Cristina per saber-ho i si creia que podríem continuar essent amigues encara que no estiguem tant unides com quan teníem 15 anys. Vaig tenir una sensació estranya a la Vilella.
He llegit el darrer que has escrit. No sé què hi puc fer. Un canvi d'aires potser... com si fos fàcil!!!! Les dones som ben complicades, nineta. Et telefono més tard.
Mireia
Publicar un comentario